Fa anys que vaig conèixer a la Irene Coghene i en Maruo Mulas del CEC. Quan sóc per aquesta meravellosa ciutat catalanoparlant de Sardenya, sempre que puc m’apunto a les seves excursions (si en fan). Són genials, serveixen per conèixer millor aquesta meravellosa illa i tot el que envolta a la centenària ciutat catalana de l’Alguer.
Gracies a Mauro he conegut el Seller de l’Alguer, com també el constructor de vaixells que ara fa unes precioses miniatures de les naus que abans construïa. Els centres excursionistes dels Països Catalans tradicionalment han fet feines d’antropologia: inventariar costums, recollir eines tradicionals i, evidentment, els de l’Alguer han seguit la tradició de mantenir l’esperit dels oficis i les feines que ara ja no es fan. Tal com el Centre Excursionista de Catalunya del carrer de Paradís sempre havia fet i segueix fent.
Si aquests dies aneu a l’Alguer heu d’anar a visitar a la mostra “Vida Rústiga: Experiència, Treball, Hòmens” que fou inaugurada el dissabte 11 d’abril a les 18.30 a la Torre de l’Esperó Reial – Sulis. Malauradament, jo no podré anar-hi, però coneixent l’empenta i la feina dels membres d’aquesta entitat excursionista i cultural de ben segur no en sortireu mai defraudats.
Les activitats de l’Alguer han de ser conegudes per la seva gent, no per intermediaris del Principat, que massa sovint falsegen la realitat algueresa per uns interessos personals i sectaris que mai no podré entendre. Qui ha de dir la seva sobre la parla i l’entitat de l’Alguer han de ser ells, els ciutadans de l’Alguer, no uns pocs i aïllats il·luminats de Barcelona i rodalies. Que per sort cada cop tenen menys “influencies” malèvoles.
